Comprar, llençar, comprar: Obsolescència programada, documental de Sense ficció
A tots ens ha passat algun cop que hem comprat un aparell i als tres o quatre anys de sobte ens ha deixat de funcionar. O bé hem adquirit un nou flamant ordinador i en cosa de dos anys ens hem donat compte que se’ns ha quedat obsolet en comparació amb les noves màquines que surten al mercat. Els microprocessadors dels nostres PC evolucionen a velocitat vertiginosa. Molts pocs creiem que Intel o AMD no tenien desenvolupats els processadors de quatre nuclis quan ens venien com a revolucionaris els de dos. Es fa difícil pensar que en el moment de comprar el nou ipod de 4gb Apple no es tingués pensat invertir en publicitat per potenciar que els clients es comprin el de 16gb una mica més tard. A tot això se li diu obsolescència programada i és una filosofia de producció que s’estén pertot arreu. Si no vau tenir l’oportunitat de veure el passat dijous 16 de novembre el programa Sense ficció de TV3 “Comprar, llençar, comprar” (cosa normal ja que ho fan a les mil), i teniu una hora i quart d...